Tri filosofskikh "opravdanii︠a︡" (teodit︠s︡ei︠a︡, antropodit︠s︡ei︠a︡, kosmodit︠s︡ei︠a︡ Serebri︠a︡nogo veka) -- Russkai︠a︡ sofiologii︠a︡ i kabbala -- S. Bulgakov : nauka sofiologii︠a︡ (ili konet︠s︡ religii) -- Tretiĭ Zavet o. Sergii︠a︡ Bulgakova -- Tretʹezavetnai︠a︡ misterii︠a︡ ("malai︠a︡" trilogii︠a︡ Bulgakova).

This article focuses on documents made by the Soviet military secret service detailing the arrest, interrogation, trial and execution of Sergei Tret’iakov in Moscow in 1937. The original documents were published in Russian in 1997 as part of Return my Freedom, a collection of archival records edited by Vladimir Kolyazin that details the fate of Russian and German cultural figures who fell victim to the Stalinist terror. This record of Tret’iakov’s violent death has received little attention, even in (...) Russia or in Russian studies. The book presents facsimiles of 60 separately numbered and dated sheets containing records of Tret’iakov’s arrest and the search of his home. There are two written confessions; a first short admission of guilt and a second longer account of his supposed crimes that also claims parts of the first to be fictitious. These are followed by a transcript of his interrogation, a very brief account of his trial and the even briefer report of his execution. A historical gap separates these from documents of Tret’iakov’s official rehabilitation in 1954 which his wife, Olga Tret’iakov was instrumental in securing. Return my Freedom also contains the record of her arrest, interrogation and release in 1937. The article presents translated extracts from the official record of Tret’iakov’s interrogation and execution for the first time in English, and it explores these documents in relation to core strategies and critical commitments that shaped Tret’iakov’s influential conception of Factography. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v37-galavotti.

Ground s’enfronta al xoc de l’art contemporani plantejant, a manera de reflexió filosòfica, aquelles preguntes «grolleres» que semblaven confinades en la resposta de l’home del carrer o del crític reaccionari: no és una xorrada aquesta pila de rajoles al museu? No obstant això, la seua intenció no és fer-nos prendre partit a favor o en contra de determinades obres d’art del Minimal o del Conceptual. El que batega al fons del llibre de Ground és una defensa de l’art contemporani quan (...) reivindica la seua intel·ligibilitat com un tret centralment constitutiu d’aquest. Una defensa que passa, necessàriament, per mantenir en peus la vigència de la pregunta que dóna títol al llibre, a pesar dels intents recents per anul·lar-la o per relegar-la a una desautorització ingenuista i/o reaccionària de «tot» l’art contemporani. (shrink)

Quin tipus de teixit configura un diàleg de Plató? Què mostren els seus brodats? Què representa? Quina relació manté amb el coneixement i amb la seva transmissió? Aquest text respon en part a algunes d’aquestes qüestions a partir de dos passatges del diàleg anomenat Fedre en els quals Sòcrates utilitza el recurs del vel per construir els seus dos discursos. Es defensarà que comprendre què posa en joc el vel resulta fonamental per a entendre correctament la manera en què Sòcrates (...) parla amb el seu interlocutor i en la qual Plató confecciona el diàleg per als potencials lectors. L’objectiu principal d’aquest text és mostrar alguns dels trets essencials del dir platònic. (shrink)

Gràcies a l’aposta tecnològica de les societats actuals i també a la globalització que comporta, el moviment transhumanista, visiblement heterogeni, està començant a ser conegut a tot el globus terraqüi i a adquirir una enorme volada. Això no obstant, malgrat que la materialització de les fites transhumanistes només sigui possible en les societats postmodernes, l’origen del transhumanisme bé pot anar més enllà del que anomenem societat contemporània. En aquest article s’explora l’origen del transhumanisme partint de les tres hipòtesis següents: a) (...) el transhumanisme com un fenomen típicament postmodern; b) el transhumanisme com a herència de la tradició renaixentista secular; c) el transhumanisme com a tret identificatiu de la naturalesa humana. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v57-walton.